Notícies
Comunicat de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat en relació amb les notícies publicades recentment sobre la presència de trihalometans a l’aigua potable
Els darrers dies diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò dels resultats d’un estudi en el que es relaciona la presència de trihalometans a l'aigua de l’aixeta amb el càncer de bufeta.
L’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), compleix rigorosament amb la normativa existent en relació a la qualitat de l’aigua (Directiva 98/83/CE, Directiva (UE) 1787/2015 i RD140/2003), que fixa els valors màxims dels compostos que cal controlar a l’aigua potable, entre ells, els trihalometans (THMs).
La Directiva europea, aplicada a l’estat espanyol per mitjà del Reial Decret 140/2003, fixa un límit de presència de trihalometans de 100 μg/L (micrograms per litre) perquè l’aigua de consum humà pugui ser qualificada com a apta.
Els resultats de les analítiques de l’aigua que distribueix ATL estan sempre molt lluny d’aquest llindar. Així, el promig mensual a la xarxa de distribució durant el 2019 ha variat entre 38 i 49 μg/L, depenent de l’època de l’any. Cal remarcar que les mostres han estat analitzades per un laboratori extern a ATL, en aquest cas pel laboratori de l’Agència Catalana de l’Aigua.
ATL controla al llarg del seu procés de potabilització els diferents factors que provoquen la formació dels THMs, així com la seva presència a l’aigua de la xarxa de distribució. Els nivells de THMs són controlats en continu per diferents sistemes d'anàlisi “on line” tant en les plantes potabilitzadores com en punts de la xarxa de distribució i per mitjà de mostres planificades analitzades als laboratoris d’ATL i de l’ACA.
Fruit de la conscienciació sobre aquesta qüestió, ATL ha anat introduint durant els darrers anys millores en el procés de potabilització per tal de millorar la qualitat de l’aigua distribuïda d’acord amb el sistema preventiu derivat del “Pla Sanitari de l’Aigua”, certificat per ATL per mitjà de la norma ISO22000. Exemples d’això són la introducció de nous oxidants alternatius al clor, com el diòxid de clor, la incorporació del carbó actiu granular i del carbó actiu en pols, la reducció de bromurs per mitjà de l'electrodiàlisi reversible (EDR), la incorporació d'aigua dessalinitzada a la xarxa de distribució i la identificació i seguiment dels Punts Crítics de Control dins del sistema d’anàlisi de punts crítics.
A més, des del seu departament d'R+D+i, ha dut a terme, conjuntament amb universitats i centres de recerca, diferents estudis relacionats amb la presència i formació de subproductes de la desinfecció.
Finalment, cal indicar que la nova Directiva europea d’aigües de consum que s’està elaborant actualment i que es preveu que es publiqui durant aquest any 2020, manté el mateix llindar de 100 μg/L per als trihalometans, confirmant així aquest valor com a vàlid i de referència per garantir la seguretat sanitària de l’aigua.