L’Agència Catalana de l’Aigua, amb la col·laboració d’ATL i la resta d’operadors que aporten aigua nova al sistema, així com de les dades sobre les dotacions de consum declarades per part dels diferents usuaris de l’aigua, ha publicat un simulador de l’efecte de les mesures adoptades en aplicació del Pla Especial de Sequera.

La visualització de dades recull, d’una banda, l’evolució de les reserves d’aigua a l’àmbit Ter-Llobregat -que és on es concentra el gruix de la població a les conques internes de Catalunya- i, de l’altra, permet crear una simulació del què hauria passat si no haguéssim aplicat les diferents mesures per aportar més aigua al sistema, com ara la dessalinització, la reutilització d’aigua regenerada per a diferents usos i també les restriccions aplicades en els àmbits urbà i agrari d’acord amb allò que preveu el Pla Especial de Sequera.

Aquest simulador permet activar o desactivar cadascun dels tipus de mesures o bé aplicar un percentatge de reducció del funcionament, ja siguin d’aportació o addició d’aigua nova al sistema (a través de l’aigua que es produeix a les dessalinitzadores i les plantes de regeneració) com mitjançant les restriccions que el pla de sequera estableix per a cadascun dels escenaris declarats (alerta, excepcionalitat i emergència) i quantificar-ne els estalvis assolits.

En conjunt, es pot constatar l’impacte que cadascuna de les mesures adoptades en aplicació del Pla de sequera ha tingut en la gestió de les reserves a mesura que s’agreujava la situació.

Sense l’aportació d’aigua de nous recursos (dessalinitzada i regenerada) i sense aplicar cap mesura d’estalvi (restriccions de regadiu i d’usos urbans i reducció dels cabals de manteniment dels rius) hauríem estat 289 dies sense aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat.

Simulador de l’evolució de la sequera.